Mitja Marató de Sitges. 12/01/2014

Un Pas més cap a Sevilla 2014

 Portava més de vint dies arrossegant un encustipat que m’havia atrapat i ben atrapat, sense deixar-me entrenar al 100%, però jo tossut com sóc, no vaig deixar d’entrenar ni un sòl dia, fins que el dia abans de Reis, el cos va dir prou. Estava esgotat físicament i mentalment.  Vaig començar a tenir febre, fins el dia abans de Sitges,  però quan toca toca.

Arribo a Sitges amb ganes de córrer, però desorientat perquè no sé exactament com estaré físicament ni tampoc quin serà el meu límit d’exigència mental en cursa. 

Recollida del dorsal a una carpa bastant cutre, estreta, petita, baixa …  tota la fira del corredor molt embotida, molt poc acollidora.  Decideixo no utilitzar cap dels serveis que em posa l’organització, clarament desfasada de la majoria de mitges organitzades actualment. 

Calentament amb molta tranquil·litat, vaig a veure els corredors del ¼ de Marato on estava implicat un dels companys Francolins, el Lendakari “Joseba”. 

 El veig ven posicionat a la cursa però  ¿Quina samarreta porta??  donà la sensació d’anar forçat de ritme, aquestes curses curtes son així.

Linia de sortida, intento concentrar de no anar massa ràpid,  no buscar un gran crono, sinó a retrobar-me amb les bones sensacions de respiració i de cames que no havia tingut els últims dies. 

Sortida com sempre, bastant ràpida 3:35, afago al Pedro Ortega i al Sebas Veciana, em diuen que volen rodar a 3:40 (cálcul ràpid es 1:17-1:18) Ufff passo massa ràpid.

Decideixo despenjar-me i posar-me a un ritme més còmode, passo el 10K en 37:22.  Tinc bones sensacions, no per anar a molt més sino per aguantar bastants kms. a aquest ritme. No deixo que la gent m’influeixi amb la seva marxa,  aquesta no és la meva guerra, vull dosificar correctament les meves forces. 

Ja a l’ultim kilòmetre avanço a algun que altre corredor, i encara tinc forces per poder realizar un bon canvi als ultims 300 metres, parant el crono amb un registre acceptable de 1:21:11

El millor ha estat la recuperació, que m’ha permès poder entrenant al 100% allarg aquesta setmana. 

Classificació

Salut i kms. companys que Sevilla s’acosta.

                                                                                               Marcel