FRANKFURTER HALBMARATHON (10/03/2013)

Després del fiasco de la mitja de Barcelona tocava aixecar el cap i seguir mirant endavant. Els entrenaments del darrer mes havien estat prou bons com per tenir plena confiança.

Com sempre, córrer fora de casa té les seves dificultats. La motivació és màxima però s’han de tenir en compte els inconvenients que no saps mai quins seran.

Està clar que un dels principals handicaps era el pronostic meteorològic que indicava fred i nevada important. Pels pels hem vaig salvar de córrer sota una nevada intensa que no va parar fins dilluns i que fins hi tot va arribar a tallar el transit aeri a l’aeroport de Frankfurt Main.

" Tret de sortida"

A les 10 del mati i amb una temperatura més que acceptable, sobre uns 7 ºC es va donar el tret de sortida als 35 corredors d’elit on els quals jo estava inclòs. La marca acreditada pel meu xip groc hem va permetre sortir desde aquella línia privilegiada. Vist desde fora semblava que havia estat afortunat en prendre la sortida desde allí, però amb tan sols tres quilòmetres vaig veure que de privilegi res. El calaix següent va sortir cinc minuts després o sigui que darrera no hi hauria ningú per poder fer un grupet revulsiu.

La decisió presa tenint en compte l’altimetria del circuit havia estat la de passar conservador els primers 10 mil (sobre els 36’) per poder afrontar la segona part amb força ja que a poc a poc la cursa anava agafant alçada.

" sortida del grup èlit"

Un grupet de quinze corredors anaven davant meu on jo tancava la porta, els tres primers quilometres com un rellotge els vam passar a 3’ 30 clavats. A partir d’aquí, decideixo posar el fre i sense adonar-me’n començo la meva batalla en solitari.

Poca cosa us puc comptar mes a partir del quilometre tres, tan sols que abans d’arribar al quilometre 10 aconsegueixo passar a tres corredors que s’han despenjat del grupet inicial i poca cosa més.

Passo els deu amb 36: 12, concentrat i amb molta força però un cop sortir de la bora del riu, comencen un circuit pels carrers de Frankfurt amb un fort vent de cara que hem comenta a desgastar molt encara que tingui les cames fresques. Les distàncies amb el grup de davant les segueixo mantenint, això m’indica que no he perdut ritme però que m’impossibilita que els atrapi.

Fins al quilometre 18 noto que la cursa amb solitari i el fort vent m’ha fet perdre moles segons. A partir d’aquí tomb de 360º i ja enfilem cap a l’estadi. Vaig pensant per mi mateix que encara tinc forces però quin fart de patí que porto fent desde el quilometre tres. Per a que us feu una ideia, no hem va passar ningú desde el minut onze de cursa, això no m’havia passat mai.

Com que no portava Garmin, tan sols vaig córrer amb el crono de sempre, entrada a l’estadi amb molta distància amb el de davant i també molta distància amb el darrera meu que va fer que fos una mica freda.

Com podeu veure el crono final es molt dolent però tot hi això estic content del rendiment i tot i ser una cursa molt complicada he pogut aconseguir un nivell de concentració molt alt. 

Amb aquesta cursa dono per tancada la temporada que resumint podria dir que he fet una molt bona primera meitat aconseguint bons cronos amb 10 mil (diversos 34’) i bones mitges (dues 1:16’) i mediocre segona etapa, tot i entrenar millor que mai no he assolit els reptes marcats.

Ara toca fer un switch off mental i físic i quan el cos hem demani canya preparar millor que mai el nou repte per la temporada que bé. Sense dubte que aquest any si que hi haurà marató i no serà altra que: MARATON DE SEVILLA 2014, allí m’hi trobareu per aconseguir acostar-me al 2:40. 

By  Plàstic