La de Montblanc és una cursa molt popular on hi ha un molt bon ambient, amb un circuit mixt d’asfalt i terra però força dur.
Vaig apuntar-m’hi molt il.lusionat per poder realitzar un bon paper després de la meva cursa a bombers. Però el cap de setmana previ no vaig estar del tot fi.
Em vaig presentar a la línea de sortida amb molts dubtes sobre el meu estat físic. Tot i això vaig fer una bona sortida, instalat-me en grup de 3 corredors en les primeres posicions de la cursa. Però al pas del 4 kms. on hi havia la primera pujada vaig veure que no anava del tot fi.
Vaig intentar mantir-me dins les primerers posicions, però em va costar molt i en la seguent pujada força dura que era al pas del Km.6 vaig vere que no podía seguir el ritme que portava el grupet capdavanter, allí vaig desconectar de la cursa i solsament ja pensaba en guardar forces per l’ultima pujada situada en el darrer Km. on vaig perdre dos posicions més.
Tot i aquestes dolentes sensación pos. 13 i el mateix temps que l’any anterior 39:05.
A Salou, hi vaig anar amb un altre aspiració sabent com tenia les cames, vaig voler fer una cursa per sensacions, intentar anar de menys a més.
A les 9:45 del mati, al passeig Jaume I de Salou, es va donar la sortida a uns 650 atletes bastants menys que l’any anterior possiblement degut a que aquest any no hi havien classificacions. També m’hi esperava un circuit força dur amb moltes pujades i baixades.
Vaig sortir controlant molt el meu ritme però en el primer gir em vaig trobar quasi be sol, davant meu un grupet de 3 corredors de que no vaig voler seguir per por a cremar-me. En la primera pujada el grup capdavanter es va fragmentar i dos corredors es vam quedar a pocs metres meu. En principi el ritme que portaven m’hi hagués pogut afegir, però vaig voler esperar, em trobava força còmode, tal i com anava.
Però entre el 4 i el 5 kms. em vaig embarrencar amb una situación bastant incòmode un corredor que anava amb un cotxet amb un ninot em va avançar, a partir de llarvors ens vam anar intercanviant les posicions varies vegades, fins que al kms. 7 vaig dir prou i vaig realitzar un canvi de ritme que no va poguer aguantar, era pujada i vaig poder agafar la suficient diferencia perque en els kms. seguents amb descens i planers, no em pogues avançar.
Però amb aquesta lluita em vaig desconectar dels dos corredors que tenia davant meu i quant va ser hora d’intentar retallar, ja era massa tarda. Al final quart a un pas del podi i temps aprox 38:14 acabant amb la sensació de que podia donar una mica més.
He aprés la lliçó que fer 3 curses de 10 kms. en aquesta alçada de temporada amb molt poc temps de recuperació , és molt difícil tant física com mentalment.
La pròxima MIRAMAR.
Salut i kms.
By Bou
Oscar: Bueno cronica crack!!!
ResponderEliminarMolt bona cronica i bona cursa bou!! Llàstima de la setmana malaltissa, sino..... segur que les fotos haguesin estat desde dalt del podi.
ResponderEliminarSeguim entrenant i els resultats arribaran. Anims!
MOLT BÉ PRESI, PERÒ CREC QUE UN DESCANS T'ANIRIA DE FABULA, JA SAP QUE AQUESTES CURSES DEMANEN UN ALT RENDIMENT I ESGOTEN A QUALSEVOL IRONMAN.
ResponderEliminarSALUTACIONS, X.PLA