jueves, 29 de septiembre de 2011

III CURSA 10 KM. RIUDOMS. 18/9/2011

Matí fresc les temperatures han baixat  uns graus,  ideal per realitzar una bona cursa si no fos pel vent que bufa. Moltes ràfegues, gens constant ni de direcció ni intensitat..
 Som a Riudoms per defensar, ajudar i donar tot el suport possible al nostre company d’equip el Peio,  que encapçala  el Campionat Championchip de les comarques de Tarragona.

La cursa es realitza a les instal·lacions esportives de Riudoms.  S’inicia i finalitza en una pista d’atletisme de terra ,superfície on els Francolins estem acostumats  a entrenar.

Comentem el recorregut , que no és gens senzill:  uns 2’5 kms per l’interior del poble i després, camí asfaltat ,sempre amunt entre avellaners, masies i basses fins al Km.5 ½. En aquest punt s’inicia la baixada, inicialment suau i entre el Km. 7 i 8 important. Entre el kilómetre 9 i 10 el perfil ja és planer,  torna al poble i s’enfila l’entrada  a meta on es notarà molt l’aire.  O sigui sortir a ritme còmode i la baixada fotem-li gasto.

Bon escalfament i tot preparat per donar la sortida, pervi discurs de l´organització.  

Inici de cursa força ràpid,  el Plàstic marxa amb el grup capdavanter de la prova. Es queda a les últimes posicions, una mica per respecte al Pedrito i companyia i també perquè es va més còmode, una mica tapat de l’aire, a esperar que madurin corredors que hi ha en aquest grupet.  
El Peio i jo ens situem en el segon grup a a uns pocs metres d’ells, però al arribar al kms. 2’5 on s’inici la pujada,  el grup de davant el perdem definitivment de vista  El Plàstic es manté en 6 posició i a punt de guanyar una posició,  esperant el moment d’atacar.  Una mica més endarrerits el Peio i jo.
A l´ inici de la pujada el Peio prefereix aixecar una mica el peu  i no seguir el meu ritme,  però em té a vista, que això sempre és important. (nota de Peio: no vaig preferir aixecar el peu jejeje, em portaves amb la soga al coll)

La baixada  és fa molt ràpida sobretot els ultims kilòmetres, lloc on el Plàstic realitza un canvi dur de ritme i marxa per intentar aconseguir la 4 posició. 
Jo mantinc la distància a un grup de tres que tenia a pocs metres i que s’havia format al finalitzar la pujada.  Dos eren del grup capdavanter i el tercer que ha vingut de darrera meu.  El Peio a la baixada recupera les bones sensacions i realitza uns últims kilòmetres molt bons demostrant la seva gran rapidesa i guanya tres posicions. 
 Si la cursa hagués tingut un parell de kilòmetres més el Plàstic guanya una posició i el Peio també, en detriment de la meva, jo anava bastant fus.





Al final objectiu aconseguit, gran resultat de tots els Francolins. Els tres dins del Top-Ten d’aquesta dura cursa, amb pòdium i trofeu per al Presi; plasmant la gran pre-temporada que ha realitzat i podent-se treure alguna que altra espineta clavada.


  5 Pos. Plàstic             35:58
  9 Pos. Bou                 37:25
10 Pos. Peio                 37:36

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡Visca el Pa Visca el Vi Visca el Club Atlètic  Francolí de tgn.!!!!!!!!!

                                                                                                   Bou

martes, 20 de septiembre de 2011

III CURSA MALALTS DE TURMELL. 10/9/2011

Aprofitant les vacances familiars a l´illa de Mallorca, vaig buscar alguna carrera per tal de començar la temporada i fer un entrenament de qualitat.
Porto ja temps amb uns entrenaments bastant lamentables, ja que unes molèsties al múscul piramidal del gluti fan que no pugui entrenar dos dies seguits.
Així vaig arribar a Sant Llorenç de Cardassar, població on es feia la cursa. Escalfament pels carrers del poble, samarreta de la Erreala, i mirades de qui és aquest bitxo raro.
Entre els altres corredors (una mica més de 200), molt triatleta.
Per davant 13 kilòmetres amb molta calor (28º aproximadament). Per sort, avituallaments cada 3 kilòmetres. La familia animant, com sempre.




Sabia que la cursa era per camins majoritariament, però molts trams de la cursa no arribaven ni a la categoria de camí. I em vaig trobar, specially for me, dos baixades suïcides entre pedres on l´Adri hauria gaudit de valent.
Vaig fer els primers 4 kilòmetres en el segon grup de la cursa, però quan el perfil es va tornar complicat, cadascun va fer la batalla com podia.
Durant la cursa em vaig trobar bastant bé, encara que tinc clar que vaig curt d´entrenaments i sobretot de velocitat.
Cursa finalitzada en 11ª posició amb un temps de 49:41. Una mica després va arribar la primera dona, Marga Fullana, cinc vegades campiona del món de mountain bike, i que corre pel club organitzador, Malalts de Turmell.


Destacar les taules impressionants de begudes, croissants, coques de recapte, patates, entrepans, cervesa, que havia a l´arribada. I per una inscripció de 2 euros, igual que per les nostres curses.......
Però el millor encara no havia arribat. Entro al bar del poble per veure quants gols ens havia fotut el Barça. I sorpresa, 2-2 a Anoeta. Agirretxe i Antxon Griezmann.
Dos anys sense guanyar-nos a Donosti, crec que som la bèstia negra dels culés jejeje.
Així que abans de tornar cap a la platja vaig pensar en la frase de Philippe Montanier, el filòsof de la Real,  abans del partit: "Quien quiera subir una montaña no se asusta de su altura".

                                                                                                         By Peio